- Tres mesos després de la seva posada en marxa, el nombre de beneficiaris està molt lluny de les previsions del Govern.
- Només 2.000 comunitats s’han acollit a la tarifa regulada de gas i a penes 2.300 famílies al descompte del 40%
Més d’un milió de famílies tenen dret a la tarifa regulada de gas per a calderes comunitàries (coneguda com TUR4) o al nou bo social de ‘justícia energètica’, però no es beneficien. Totes dues mesures, aprovades pel Govern el mes d’octubre, tenen com a objectiu contrarestar els efectes de l’augment de preus en l’energia en les comunitats de veïns amb calefacció central i en llars treballadores amb baixos ingressos. No obstant això, tres mesos després de la seva posada en marxa, les xifres reals estan lluny de les esperades.
En el cas de la TUR4, el Govern calculava que podria beneficiar a 1,7 milions de llars, als quals els podria suposar un estalvi del 50% en la seva factura del gas. Per contra, i segons les dades facilitades per la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, al gener només havia arribat a unes 2.000 comunitats.
Un escenari similar es dona amb la nova categoria de bo social, que eleva el llindar de renda per a arribar fins a 1,5 milions de llars que abans quedaven exclosos d’aquestes ajudes. D’ells, fins a gener solament ho havien fet 2.300.
Però, què hi ha darrere d’aquestes xifres? Els experts consultats per Rtve.es coincideixen que, en la majoria de casos, no es demanen per falta d’informació: els seus destinataris no coneixen l’existència d’aquestes ajudes o no compten amb els coneixements informàtics per a tramitar-la.
TUR4: “Li costarà tirar a caminar, però funcionarà”
“Al sistema li costarà tirar a caminar, però segur que funcionarà”, apunta el president del Consell General de Col·legis d’Administradors de Finques, Pablo Abascal. En la seva opinió, la “lentitud” del seu acolliment està relacionada amb els requisits que l’acompanyen: “Demanem al Govern que posés en marxa una tarifa específica per a les comunitats amb caldera central de gas i així ho van fer. Però clar, tampoc pot ser que això surti gratis als que no són eficientment energètics… no podem donar-li una tarifa barata al qual no s’esforça”, afegeix.
Entre ells, les comunitats beneficiàries hauran d’instal·lar en cada habitatge comptadors individuals de calefacció o repartidors de costos abans del 30 de setembre de 2023. A més, el consum de gas haurà de situar-se en la mitjana dels cinc anys anteriors; de no fer-ho, se’ls aplicarà un recàrrec del 25%. Finalment, hauran d’haver passat la inspecció d’eficiència energètica i estar al dia la revisió de la caldera.
“Respecte als repartidors de costos, està demostrat que permeten un estalvi d’almenys un 20% del consum i existeix una moratòria fins a la campanya de l’any que ve per a instal·lar-los”, explica. No obstant això, “el principal problema” que troba Abascal resideix en l’avaluació energètica de la sala de caldera: “Hi ha un coll d’ampolla per la falta d’entitats certificadores, per la qual cosa ens hem tornat a dirigir al Govern perquè permeti també una moratòria en l’elaboració d’aquests informes, però encara no hem rebut resposta”, assegura.
Amb tot, reclama “paciència” i es mostra “convençut” que els objectius es compliran, perquè així ho demanden també des de la Comissió Europea. Cal recordar que el 80% del parc immobiliari espanyol és ineficient i és el responsable de l’emissió del 40% de gasos d’efecte d’hivernacle i del 30% del consum d’energia. “Ara hi ha una oportunitat única gràcies als fons europeus”, apunta Abascal, alguna cosa que no sols té beneficis en la butxaca de les famílies, sinó també “en la seva salut i el seu confort”.
400.000 habitatges han instal·lat repartidors de costos
En la mateixa línia, des de l’Associació Espanyola de Repartidors de Costos de Calefacció (AERCCA) creuen que el balanç “en termes generals” és “positiu”: “El preu de l’energia i les oportunitats d’estalvi que suposen la TUR4 i la instal·lació de repartidors de costos han fet que moltes comunitats hagin volgut fer el pas i instal·lar-los”, recalca el seu president, Ignacio Abati. De fet, explica que en la seva companyia, ISTA, han rebut “una enorme quantitat de peticions”, la qual cosa els ha portat a un increment de la plantilla en els últims mesos.
No obstant això, Abati confirma que no tots els habitatges que podien acollir-se a la TUR4 instal·lant repartidors de costos de calefacció ho han fet. Alguna cosa que, sota el seu punt de vista, respon a dos factors: d’una banda, perquè els veïns solen posposar la decisió; i, per l’altre, perquè moltes comunitats ja tenien encesa la calefacció i prefereixen esperar als mesos d’estiu per a fer la transició.
“No obstant això, estem segurs que, després de l’arribada de les primeres factures de calefacció, seran molts els propietaris que sol·licitin la instal·lació per a poder acollir-se a la TUR4 i començar a controlar el seu consum d’energia”, recalca.
El poc acolliment de la TUR d’Estalvi Veïnal contrasta amb l’al·luvió de sol·licituds que van rebre les comercialitzadores a final d’any per a passar-se al mercat regulat de gas: només al desembre van ser 100.000 els clients que van passar del mercat lliure a la TUR, xifra a la qual cal sumar altres 230.000 que ho van fer en els mesos anteriors. En total, ja hi ha més de dos milions de llars acollides a aquesta tarifa.
Per contra, segons les seves dades, són aproximadament 400.000 habitatges (un 25% del total de 1,6 milions d’habitatges en tota Espanya) les que han realitzat ja la instal·lació dels repartidors de costos, adaptant-se a la normativa vigent, i posteriorment faran el canvi a la TUR per a comunitats.
Bono social: desconeixement i bretxa digital
En el cas del nou bo social de ‘justícia energètica’, les expertes consultades creuen que el poc acolliment va associada al desconeixement per part dels consumidors: “Fonamentalment, ho atribuïm a la falta d’informació, ja que del milió i mig de beneficiaris previstos encara no l’han fet ni 3.000 persones”, apunta Charo Romero, tècnica del programa ‘Ni Una Llar Sense Energia’ de la Fundació ECODES.
En la seva opinió, “no hi ha una altra explicació lògica possible” tenint en compte les alarmants dades relacionades amb la pobresa energètica. I és que, segons Save the Children, només el 16% de les llars espanyoles que no poden pagar les factures de la llum i el gas compta amb el suport del bo social, en un context en el qual 4,5 milions de persones abonen les seves factures amb retard per dificultats econòmiques. “Crec que és desconeixement, fonamentalment, perquè si no, qui no voldrà acollir-se a un descompte del 40%?”, es pregunta.
En aquest sentit, Romero recorda que aquestes ajudes es dirigeixen a un sector de població que “normalment no es cataloga com a vulnerable”, per la qual cosa “no són conscients que poden ser beneficiàries d’aquestes”. Cal recordar que aquesta mesura de reforç està destinada a famílies amb diversos membres la renda conjunta dels quals estigui per sota dels 27.720 euros; a persones que visquin soles i guanyin 16.800 euros; o famílies monoparentals amb ingressos de màxim 25.200 euros.
A això cal afegir, destaquen des de la Fundació Llum Solidària, el problema de la bretxa digital: “Hem detectat que un 60% de persones que atenem no saben que tenen dret a aquesta ajuda, però el 40% restant no compta amb els recursos o coneixements tecnològics suficients per a realitzar els tràmits”, denúncia la seva presidenta, Isabel Jiménez. “Aquest bo està destinat a persones que no poden pagar la llum, però es dona la paradoxa que només es pot demanar per internet. Com ho gestionaran si no tenen internet a casa ni ordinadors?”, lamenta.
Per si no fos prou, emplenar aquests formularis s’antulla una tasca molt complicada per a aquestes persones. “En general, la informació no està adaptada a les persones a les quals va dirigida… no saben el que ha de presentar i moltes vegades les ajudes són denegades per errors en la burocràcia”, afegeix Jiménez.
Ampliar les comercialitzadores, un reclam en tots dos casos
Davant aquest context, les fundacions demanen oficines presencials d’atenció al públic i campanyes de difusió més actives, per exemple en els col·legis, per a arribar al major nombre de famílies. A més, reclamen que s’automatitzi la concessió de les ajudes: “Si saps que hi ha un milió de famílies que estan en aquesta forqueta d’ingressos, per què no hi ha una aplicació directa?”, es pregunta Romero.
Finalment, els experts consultats sol·liciten que s’ampliï el nombre de comercialitzadores que poden oferir aquests serveis. I és que actualment la tarifa TUR d’Estalvi Veïnal o al bo social solo es pot adquirir a través de quatre comercialitzadores: Gas&Power, del Grup Naturgy; Energia XXI Comercialitzadora de Referència, del Grup Endesa; Curenergía, del Grup Iberdrola; i Baser, de TotalEnergies. El que limita enormement les opcions d’arribar a tots els potencials beneficiaris.
“Volem ser optimistes, però també llancem un missatge: hem de facilitar els tràmits per a totes aquestes famílies. Si no ho fem, si no posem punts d’atenció presencial, els col·lectius més vulnerables es quedaran fora del sistema”, afegeix Jiménez, per a després sentenciar: “Perquè qui té problemes per a pagar la factura de la llum, també ho té per a pagar la cistella de la compra i tindrà dificultats per a accedir a l’educació o a les oportunitats laborals. I això una societat no li ho pot permetre”.
