Des que es va iniciar la crisi energètica, que cal recordar que va començar en 2021 abans de la invasió d’Ucraïna, el Govern d’Espanya ha aprovat 11 Reials decrets amb impacte en el sector del gas i l’electricitat.
Les mesures es poden classificar en quatre tipus:
Fiscals, que són la majoria: baixada de l’IVA al 5%, baixada de l’impost especial a l’electricitat al 0,5%, suspensió temporal de l’impost al valor de la producció (el 7% a la generació elèctrica), i impost a les grans empreses energètiques.
Ajuda als col·lectius vulnerables: mínim vital, i modificacions al bo social #elèctric i tèrmic. Intervenció en els preus: bé en els preus finals dels consumidors com la limitació a la Tarifa d’Últim Recurs (TUR) de gas, i al preu de la bombona de butà; bé en els preus majoristes com els 67 €/MWh de límit a la generació inframarginal (nuclear i renovable). Simplificació de tràmits per al desenvolupament de les #renovables i l’autoconsum. Reforma del mercat: mecanisme ibèric de reforma del mercat majorista de l’electricitat.
A més s’han celebrat dues subhastes de renovables, i s’han atorgat declaracions d’impacte ambiental a més de 52 GW de plantes solars i eòliques en els últims 12 mesos (aquestes plantes, si es construeixen totes, poden incrementar la producció anual en gairebé 100 TWh, gairebé un 30% addicional a l’actual).
Però sobretot, el govern s’ha dedicat a intentar defensar-nos de tot el que s’estava decidint a Europa respecte a l’energia, on gairebé res del que s’ha negociat ens ha afavorit (excepte el “topall al gas”) i en el millor dels casos ens ha resultat irrellevant (com els topalls de 180 €/MWh fixats al gas i a l’electricitat).
Tota aquesta activitat frenètica, però gairebé tota ella de “caràcter pal·liatiu”, ens ha impedit avançar en la resolució d’alguns aspectes fonamentals per a poder assentar el nostre avantatge competitiu:
Desenvolupar un mercat a termini que proporcioni una visibilitat real sobre el preu de l’electricitat a llarg termini, amb mecanismes d’accés a les empreses regulant i complementant el sistema de garanties. Els PPA estan bé, però no són un mecanisme eficaç perquè el preu de les renovables arribi a la demanda, excepte a les grans corporacions que poden aportar les garanties. Sense un preu a llarg termini competitiu i fiable la demanda no invertirà en descarbonització.
Regular un mercat de capacitat a llarg termini: a Espanya no tenim un problema d’energia, però tindrem un problema de potència ferma, i necessitem desenvolupar l’emmagatzematge a tota velocitat.
Si et deixaran el BOE un mes, el teu que faries?
