Sandra Basallo
LLicenciada en Psicologia i Criminologia, i Màster en Competències Professionals per a la Construcció de Consens.
Al llarg dels darrers mesos, s’ha parlat molt de l’impacte que la pandèmia ha tingut en els adolescents i els joves, i sobre els trastorns que aquesta ha originat en aquest sector de la població. Sens ànim de contradir el que molts experts comenten, ampliem la perspectiva:
Els canvis deixen al descobert realitats emmascarades per les exigències, dinàmiques i rutines cristal·litzades, del dia a dia.
No obstant, tant la velocitat a la que el món ha canviat els darrers anys, com els estàndards de comoditat o d’èxit que han governat les nostres vides, han eliminat les fases i els temps necessaris per tal que els processos adaptatius es produeixin amb èxit.
Ens hem ajustat a una infinitat de nous escenaris, d’una manera pràcticament automàtica i per tant, inconscient.
El fet que les aturades restin socioculturalment associades a la pèrdua, fomenta el desprestigi i fins i tot la penalització de les mateixes, ja es tracti de parades o descansos personals, laborals o de qualsevol altra naturalesa. Tanmateix, cal recordar que tota pèrdua comporta un guany.
A certa velocitat, es perden molts detalls, oi? Sempre cal una frenada, per veure-hi clar, per dirigir la mirada al voltant de qüestions que, potser, havíem desatès i, en aquest sentit, la pandèmia ha suposat una gran aturada… una pausa que ens ha ofert la possibilitat d’obrir els ulls.
Per tant, cal destacar que, en molts casos, aquesta crisi tants sols ha posat de manifest certes problemàtiques que, fins ara, no érem capaços de veure, absorts en les directrius que regien l’antic modus vivendi occidental.
Molts joves pateixen alteracions conductuals, derivades del fenomen COVID. Però també cal tenir en compte que, en altres casos, la pandèmia, únicament, ha revelat conflictes que passaven desapercebuts, abans de la mateixa.
Així doncs, tant els confinaments, com les mesures de protecció adoptades han construït situacions que esdevenen valuoses fonts d’informació, alhora de comprendre què és el que realment passa al voltant d’aquest col·lectiu, per tal d’ajustar les nostres respostes personals, familiars, socials i institucionals.
Ens hem preguntat si els “problemes” que presenten els nostres adolescents i joves són, efectivament, una conseqüència de la pandèmia? o, podria ser que, en alguns casos, aquests ja existissin abans?
Per posar un exemple: tots hem estat testimonis de com la transformació tecnologicodigital que ha protagonitzat el món, els darrers anys, ha tingut una influència predominant en el desenvolupament bio-psico-social dels més joves, obstaculitzant un adequat desplegament de les seves trajectòries vitals, però, quin ha estat el paper que hem jugat els adults en la integració d’aquest fenomen? I, com ha afectat a aquest grup de població?
Som coneixedors de la quantitat de temps que els adolescents passen interaccionant amb els dispositius electrònics… Però, sabíem fins a quin punt l’estabilitat d’aquests joves depèn d’aquesta dinàmica?, què pot voler dir que un adolescent prefereixi una connexió digital a una connexió real amb el seu entorn? I, quines n’han estat les seves causes? Hem contemplat la possibilitat d’haver alleugerit, en algun moment, els nostres deures individuals i col·lectius, com a agents educatius i principals transmissors culturals, d’hàbits, costums, valors, afectes, i altres recursos?
Per què, en aquests moments, els adolescents cerquen i troben els seus referents a les xarxes socials, i no en el seu entorn més proper?, som conscients que els personatges que encapçalen aquestes xarxes, hores d’ara, ja esdevenen les noves figures d’autoritat?, quina és la quota de responsabilitat que hem d’assumir els adults enfront aquests tipus d’esdeveniments?
Els conflictes derivats de l’aferrament als dispositius mòbils assenyalen una situació d’emergència educatiu-afectiva, però en podríem citar molts d’altres. Com esmenten els experts, molts joves pateixen afeccions conductuals, arrel de la pandèmia. No obstant, en altres casos, la pandèmia tant sols ha mostrat una conjuntura que ja existia anteriorment, i ens “proposa” un repte…
Si desitgem que els nostres joves protagonitzin el lideratge de moviments envers la construcció d’un món millor, quina és l’aportació que hem de fer els adults per tal de capacitar-los adequadament? quines accions i actituds cal que despleguem, per tal d’entendre, ajudar i acompanyar als nostres joves en el seu desenvolupament vital?
